Ara tinc un diari

Per fi tinc el diari que necessitava, un diari català però alhora independent d’una forta idea política, amb moltes opinions de redactors amb valors i postures diferents i que parlen d’un gran ventall de temes.

M’agrada la diversitat de professions, que no tots els redactors son periodistes. En l’apartat de política opinen 4 politòlegs de la universitat, en la de ciència, doctors... Alhora, vull felicitar als fotògrafs i dissenyadors: És el primer diari amb unes fotografies de qualitat.

Els dissenys, sobretot de les portades, son enamoradisses, i el tractament de les informacions, en general son clars. Per exemple, si hi ha una noticia on es parla d’un text, què millor que posar el mateix text i comentar-lo directament mitjançant “Post-its”. Així et permet comentar els punts de la noticia alhora que et permet llegir el text integre i real.


El diari disposa de l’apartat ” Punt de trobada” on fusiona el sistema de blocs dins del diari convencional per tal de recollir diversos especialistes que donen riquesa i diversitat en el diari. Alhora que divulguen temes fins ara poc tractats. Crec que gracies a això és un diari que pot interessar a un ventall mes gran de gent. Podem trobar per exemple, Descobrir, per saber mes del nostre pais, l’apartat de Cuina, Ciències, Emprenem, Mestres, Vadejocs, Time Out i Sàpiens.


M’agrada que tingui tot un apartat de ciència, però no una petita secció perquè no sigui dit, sinó un bon apartat amb diferents redactors d’àmbits diferents, tots ells doctorats o investigadors actius.


Sincerament no les tenia totes amb el diari, fent un cop d’ull a arafemundiari.cat , en la primera declaració d’intencions, abans de la primera edició, no em va fer el pes. Hi vaig trobar a faltar contingut de què i com, només es parlava de qui i perquè, amb la qual cosa em feia desconfiar.


Tanmateix, me’n vaig enamorar nomes al veure la primera portada. Una imatge excel•lent amb uns personatges excel•lent i un missatge excel•lent i optimista. No podria haver estat millor.

Nom de la regió de terra pròxima a la mar amb edificis fortificats situat generalment al cim d'un turó o en el punt dominant d'una població. I la Peça de fusta de forma prismàtica tetragonal disposada entre les dues jàsseres del molí de vent.

moments de pau

El ball irregular de la cortina entrant de la finestra cap a casa fa que no m’acabi d’adormir. Estic tranquil i tanmateix cada nou impacte del vent em fa obrir de nou el ulls.

El temps no passa. Ja tinc la bossa feta i el pis és tot net. Fins i tot tinc la jaqueta, la cartera i les claus preparades sobre la bossa per no deixar-me res.

Tan aviat com hem soni el despertador agafo les coses i marxo per sempre del que durant 3 anys ha sigut casa meva. Però no estic nerviós.

Hauria de aixecar-me i tancar la finestra. Encara hem tirarà el bitllet d’avió a terra. Però hem fa tanta mandra moure’m. De fet, no és mandra. És que no me’n sento capaç.

Sembla mentida com he pogut acumular tantes coses en tant sols 3 anys. i això que només és una habitació...

Estimats Reis Mags d’orient,

Com que aquest any m’he portat molt bé, hi he après a tenir molta paciència, us voldria demanar que aquest nou any els trens passin a la seva hora, Vull que no hi hagi una avaria elèctrica sempre que plou. (sort del canvi climàtic que plou poc)

També voldria que quan hi hagi una avaria inevitable i aliena a Adif, que no comprimeixin una andana plena dins d'un comboi de tan sols 3 vagonetes d’un sol pis en hora punta.

I que quan portes 1 hora esperant el tren que la senyora del megàfon no informes que hi ha una demora de màxim mitja hora.

Voldria que quan finalment, resignat, aconsegueixes arribar al teu destí un fotimer d’hores tard, no haguessis de fer una cua llarguíssima per a aconseguir el justificant de demora.

I ja que hi esteu posats, de pas voldria demanar que netegessin de tant en tan els combois i que la sortida de l’aire condicionat no estigui tapada de merda.

Moltes gracies per portar esperança un cop a l’any i espero que no vingueu d’orient en Renfe ja que sinó els reis seran en rebaixes.

Res de nou a l'Oest / Res de nou de la batalla de l'Ebre

“Era una persona d’ideies, li agradava molt llegir”. Així és com la “iaia” Magdalena Farrés el descrivia anys després quant la seva filla Neus li demanava pel seu tiet. La única herència que va poder deixar aquet jove fou, com no podia ser d’altre manera, un llibre. El que possiblement va ser el seu llibre preferit “Res de nou a l’oest”.

Un llibre que casualment explica la història d’un jove culte i antibel.licista que va haver d’anar a la guerra. Just el que molt poc temps després fou la pròpia vida d’en Joan Bassi Bayé. Amb 23 anys va anar a lluitar a la batalla de l’Ebre en el bàndol dels republicans i d’on (com tants d’altres) no se n’ha sabut mai més res, no va tornar.

Una llibre antibèlic com a llegat d’un jove mort al front. És per a això que jo, una néta del seu germà, busco el llibre, per que no tornem a caure en els mateixos errors, i no deixem que, ni els que van manterir el silenci dels joves morts al front repulicà, ni els mateixos que van manar cremar el llibre que parlava d’una anterior generació perduda no se’n surtin amb la seva.

Per a que, a la vegada que promoguem la memòria històrica, trenquem amb l’esperit bèl.lic que 78 anys després encara es vigent.

El primer dia

Hi havia una vegada una noia que es va posar a fer un blog per aprendre com anaven aquestes coses, i poder regalar-ne un al seu pare.