“Era una persona d’ideies, li agradava molt llegir”. Així és com la “iaia” Magdalena Farrés el descrivia anys després quant la seva filla Neus li demanava pel seu tiet. La única herència que va poder deixar aquet jove fou, com no podia ser d’altre manera, un llibre. El que possiblement va ser el seu llibre preferit “Res de nou a l’oest”.
Un llibre que casualment explica la història d’un jove culte i antibel.licista que va haver d’anar a la guerra. Just el que molt poc temps després fou la pròpia vida d’en Joan Bassi Bayé. Amb 23 anys va anar a lluitar a la batalla de l’Ebre en el bàndol dels republicans i d’on (com tants d’altres) no se n’ha sabut mai més res, no va tornar.
Una llibre antibèlic com a llegat d’un jove mort al front. És per a això que jo, una néta del seu germà, busco el llibre, per que no tornem a caure en els mateixos errors, i no deixem que, ni els que van manterir el silenci dels joves morts al front repulicà, ni els mateixos que van manar cremar el llibre que parlava d’una anterior generació perduda no se’n surtin amb la seva.
Per a que, a la vegada que promoguem la memòria històrica, trenquem amb l’esperit bèl.lic que 78 anys després encara es vigent.
2 comentaris:
Gràcies Marina per aquest comentari a un soldat desaparegut a la batalla de l'Ebre. Com algú va dir "mentre hi hagi algú que el recordi no està mort"
Publica un comentari a l'entrada