Com que aquest any m’he portat molt bé, hi he après a tenir molta paciència, us voldria demanar que aquest nou any els trens passin a la seva hora, Vull que no hi hagi una avaria elèctrica sempre que plou. (sort del canvi climàtic que plou poc)
També voldria que quan hi hagi una avaria inevitable i aliena a Adif, que no comprimeixin una andana plena dins d'un comboi de tan sols 3 vagonetes d’un sol pis en hora punta.
I que quan portes 1 hora esperant el tren que la senyora del megàfon no informes que hi ha una demora de màxim mitja hora.
Voldria que quan finalment, resignat, aconsegueixes arribar al teu destí un fotimer d’hores tard, no haguessis de fer una cua llarguíssima per a aconseguir el justificant de demora.
I ja que hi esteu posats, de pas voldria demanar que netegessin de tant en tan els combois i que la sortida de l’aire condicionat no estigui tapada de merda.
Moltes gracies per portar esperança un cop a l’any i espero que no vingueu d’orient en Renfe ja que sinó els reis seran en rebaixes.
2 comentaris:
d'il.lusió també se'n viu
Hom veu la lluna darrera
de nostra perera en flor;
cada flor de la perera
sembla una gota de plor.
Enllà una donzella espera
d’algun xiuxiueig el so:
molla de la llum lleugera
s’inclina de l’ombra al do.
Un núvol, ans prepotent,
minva, esperonat pel vent,
i cap a la lluna trota.
Hom sent en l’aire embaumat
l’últim plany d’amor del gat
i el primer de la granota.
Josep Carner
«El cor quiet»
(del poema «Fruiterar florit»)
Publica un comentari a l'entrada